canviar de registre...

He de canviar de registre si vull el meu espai dintre d'aquest món. O, almenys, això diuen. He d’adaptar-me als cànons del ‘negoci’, a les seves subvencions i als seus rentats de consciència institucional. He d’usar només la llengua que em diuen. La mateixa que ells prostitueixen i la mateixa que jo tant estimo però que més em costa bolcar sobre el paper. De fet, no importa el que registri, no importa la seva qualitat, la seva sensibilitat o la seva falta de talent. Importa la burocràcia. Veig lògic, correcte i fins i tot necessari, semblant suport a la cultura pròpia, que comparteixo i intento transmetre sempre que puc. Però no veig lògica l'actitud i la forma de fer les coses. No veig lògica la falta de criteri del “aquí, no importa el que facis mentre ho facis així. Dóna igual si és bo, dolent o regular. Tu fes-ho com et diem i nosaltres et donarem suport”. La vida, i els seus vaivens, em van dur a escriure en una llengua distinta al meu llenguatge materna. Una llengua en la qual em sento còmode i em desembolico, amb major o menor encert, però amb seguretat. Una llengua que em permet arribar més lluny i a més persones. Una llengua que m’agarada i que no penso abandonar. No ens enganyem. No busquen joventut, il·lusió ni talent. Busquen marionetes que els ajudin a justificar pressupostos. Busquen vots. I busquen que els seus noms ocupin podis preferents en tot agraïment que pugui sortir del teu paper o boca. Manca gent que faci coses i que tregui el que duu a dintre, comenten entre escarafalls. Fa falta que mogueu això un poc, que trenquem a bocins aquesta postal d'illa florer, que sàpiguen que també aquí hi ha coses que dir. Manca gent com tu, bueno, com seràs tu amb uns quants retocs que nosaltres et farem. ¿Qué et sembla?

Em sembla que ens esteu decebent, matant a poc a poc, emmudint i aïllant com mai ho hem estat. Em sembla trist. I al final, vist el que he vist, em sembla que us faré cas doncs tinc clar el que vull i, per a aconseguir-ho, pot ser que us utilitzi com vosaltres preteneu utilitzar-me a mi. Com veureu, la llengua no és el problema. El problema és la llibertat.