siempre hay algo que contar...

martes, noviembre 22, 2005

el tacte adhesiu... / el tacto adhesivo...

Et trobes nua. I nua, somies que et vesteixen de llum i de fulles precipitades que reneixen al tacte adhesiu de la teva pell. Així, tu ja no ets gris i la teva nova cuirassa d’alé terrós transmuta en verda. I verda, seduïx la llum. Seduïx la llum, i els arbres, i aquells petits fruits encarnats dels que s'alimenten les aus. El bosc oníric t’acarona. L'herba et condecora faquir de peus de porcellana, cinta transportadora entre el cel i l'hivern. Mires, alleujada, el teu aspecte en el mirall d'una gota suïcida. Cau. I tu caus amb ella, conduint-la, amb les mans, cap a les teves fronteres. Així germineu, juntes, tu i ella, en un ball de rosada que t'hidrata i reconforta. És tal el plaer de la resurrecció que tanques els ulls. I a l'obrir-los, et trobes nua. Sobre el coixí, el tatuatge d’un deixant d'humitat, corrobora els teus dolços presagis.

………

Te encuentras desnuda. Y desnuda, sueñas que te visten de luz y de hojas precipitadas que renacen al tacto adhesivo de tu piel. Así, tú ya no eres gris y tu nueva coraza de aliento terroso transmuta en verde. Y verde, seduce la luz. Seduce la luz, y los árboles, y aquellos pequeños frutos encarnados de los que se alimentan las aves. El bosque onírico te mima. La hierba te condecora faquir de pies de porcelana, cinta transportadora entre el cielo y el invierno. Miras, aliviada, tu aspecto en el espejo de una gota suicida. Cae. Y tú caes con ella, conduciéndola, con las manos, hacia tus fronteras. Así germináis, juntas, tú y ella, en un baile de rocío que te hidrata y reconforta. Es tal el placer de la resurrección que cierras los ojos. Y al abrirlos, te encuentras desnuda. Sobre la almohada, el tatuaje de una estela de humedad, corrobora tus dulces presagios.