la nit s'enfonsa...
La nit s’enfonsa sota el vel d’una nova matinada. Algú s’ho rumia. Algú escorcolla entre les tonalitats de blaus i vermells. No és el color el que ens cobreix de por, si no la seva intensitat. No tinc rès més a dir. Hem tocat amb els dits els llavis de l’angoixa i el sexe dels àngels que ens han donat l’esquena. El cel ja no trona. La vida, d’aquella manera, torna a girar.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home