siempre hay algo que contar...

jueves, noviembre 17, 2005

la nit s'enfonsa...

La nit s’enfonsa sota el vel d’una nova matinada. Algú s’ho rumia. Algú escorcolla entre les tonalitats de blaus i vermells. No és el color el que ens cobreix de por, si no la seva intensitat. No tinc rès més a dir. Hem tocat amb els dits els llavis de l’angoixa i el sexe dels àngels que ens han donat l’esquena. El cel ja no trona. La vida, d’aquella manera, torna a girar.